Júlia Marco:”Qualsevol projecte s’ha de fer amb amor i passió”

De Belles Arts a un estudi de disseny fins arribar a crear la seva pròpia marca. Aquest és el recorregut d’aquesta il·lustradora d’origen valencià que un bon dia va decidir canviar de vida i fer cas del seu instint i la seva passió. Va aparcar l’ordinador per la màquina de cosir i ha creat una línia de bosses i moneders ‘handmade’ de línies simples i delicades sota el seu mateix nom: Júlia Marco. Per Vanesa Carrasquilla

Havies agafat abans fil i agulla?

No. Sempre m’ha agradat la part manual i és el que trobava a faltar en el treball gràfic perquè em passava el dia davant de l’ordinador i em faltava una part manufacturada. Però com que no sabia cosir, em vaig apuntar durant un mes a una acadèmia per aprendre una mica i després he sigut autodidacta. He anat fent i desfent perquè sóc molt cabuda.

Ets perfeccionista, doncs.

Sí, i a vegades això és una arma de doble tall perquè li dedico moltes hores a fer, desfer… Però crec que això també li dóna valor al producte que faig. Intento que les meves bosses i moneders siguin el més perfectes possibles dins del que permet el fet que estiguin fets a mà.

Dèiem que va estudiar Belles Arts, vas treballar en un estudi de disseny abans de crear Júlia Marco…

Al disseny tèxtil hi he arribat una mica per casualitat perquè, com dius, vaig estudiar Belles Arts a València i vaig fer disseny. Quan vaig acabar d’estudiar, vaig entrar a treballar a un estudi reconegut de disseny a València on hi vaig estar durant dos anys. Al final estava una mica avorrida i agobiada per la pressió i les hores de feina. I ja feia temps que sentia el rum-rum de crear la meva pròpia marca.

Al principi només havia de fer una web amb coses d’il·lustració perquè és el que més m’agrada. I vaig pensar que estaria bé aplicar el disseny al tèxtil i em vaig animar a dissenyar una bossa que va funcionar molt bé i ja vaig enfocar la web a productes tèxtils.

Així doncs, dissenyes, estampes, montes i cuses les bosses una a una?

Excepte l’estampació, que la delego a una empresa, la resta ho faig tot jo. Començo dissenyant l’estampat, l’envio a imprimir i després m’arriben les teles i a partir d’aquí començo a tallar les bosses, cosir-les… És molta feina, però el temps em passa molt més ràpid que quan estava a l’estudi de disseny.

Vas començar el teu projecte el març del 2013. Com has viscut l’evolució en tot aquest temps?

És molt gratificant veure que els teus productes agraden i que allò que has fet tu agrada a d’altres persones. Ara mateix, ho tornaria a fer: deixaria la feina i em posaria a engegar el meu projecte de nou.

Els teus estampats es caracteritzen perquè són molt geomètrics, de línies molt senzilles i delicades.

M’inspiren les coses molt senzilles com una forma o un color. A partir d’aquí començo a crear una història. De fet, jo sóc bastant així i, per això, m’inspira també el mar i, concretament, el Mediterrani. Jo crec que les meves peces tenen una essència càlida i això és el que més m’agrada transmetre.

Una de les coses que més m’agrada que em diguin és que els meus productes són molt jo.

I què creus que atrapa a la gent que compra els teus productes?

Les formes senzilles, els materials naturals ja que les meves bosses estan fetes amb cotó orgànic… Jo crec que a la gent li agrada tot això i cada vegada ho valora més. És veritat, però, que encara s’ha de fer molta feina perquè no tothom està preparat ni disposat a comprar productes fets a mà.  Per sort, però, hi ha una onada de gent que busca productes exclusius, diferents i únics.

D’on creus que ve tota aquesta fornada de gent que busca noves maneres de viure més sostenibles i més honestes amb ells mateixos?

Tots hem vist com els nostres pares es passaven la vida a una mateixa feina i sovint vèiem que quan tornaven a casa no estaven contents. Jo no volia això. Jo no volia fer una feina on no em sentís cent per cent realitzada. I ara mateix hi ha una generació que busca el seu propi camí i el seu propi destí laboral. No vol dir que hagi de funcionar, però, com a mínim, ho intenta.

Comentaves que els teus productes estan fets amb materials de primera qualitat…

Per a mi aquest punt és molt important. Per exemple, intento que el cuir sigui de pell bona, que el cotó sigui orgànic, que els papers que utilitzo siguin reciclats… Que tot sigui el màxim possible de natural. A més, també m’agrada que tots els materials que utilitzo siguin locals.

Ara mateix el 95% de les peces que utilitzo estan produïdes aquí.

Abans deies que tornaries a deixar la feina i engegar de nou el teu projecte. Això vol dir que emprendre és fàcil?

No, no ho és. Abans de posar-m’hi, m’imaginava una vida millor de la que tenia abans en què tenia un horari fixe, més establerta i rutinària… Segurament te la imagines una mica més idíl·lica del que en realitat és perquè no acabes de ser conscient de tota la feina que hi ha al darrera i al final estàs a casa treballant tot el dia i pensant en això. De totes maneres, té més avantatges el fet de dedicar-te allò que t’apassiona més que no pas inconvenients.

I quin és l’ingredient que no pot faltar en un projecte com el teu?

La passió perquè això es transmet cada vegada que li expliques a algú com has fet els teus productes. I qualsevol projecte s’ha de fer amb amor i passió perquè no sempre és fàcil i has d’intentar començar cada dia amb molta il·lusió.

Fotos: Lydia Cazorla, Les Petites Espècies